Des de la segona meitat del segle XIX, els homosexuals a tot el món eren condemnats a presó entre 5 i 10 anys, cadena perpètua o fins a la pena de mort, al nostre país aquest sector de gent estaven també oprimits i invisibilitats per les lleis.

Va ser una època molt dura on ja van començar a eixir diversos personatges que farts de la repressió començaren a fer visible el que durant tant de temps va ser invisible per a la societat i a nivell internacional ens trobem amb diversos personatges i grups que van anar prenent iniciatives per a reivindicar la despenalització de l’homosexualitat gent com  HeinrichHössli (1784-1864) Karl-MariaKertbeny (1824-1882) Karl HeinrichUlrichs (1825-1895)

En 1897 es va crear a Berlín el Comité Científic Humanitari per a combatre l’article 175 que condemnava les relacions homosexuals.

Magnus Hirschfeld, cofundador del comitè, també va fundar i va dirigir l’Institut per a la investigació sexual, el qual es va dedicar a la investigació sexològica, incloent l’homosexualitat.

Seus van ser els èxits tals com:

 – Pioners en la promoció de Congressos Internacionals sobre sexualitat

– Difusió de la “reforma sexual”, que reclamava els drets civils i l’acceptació social dels homosexuals i transsexuals.

Però aquestes iniciatives van ser abolides a l’ascendir els totalitarismes i règims feixistes a tota Europa.

Per tot això l’any 1969, va nàixer el moviment d’alliberament LGBT+.

S’agafa el dia 28 de juny com a data de l’Orgull LGTB+ perquè a aquesta mateixa data a l’any 1969 van ocórrer els ara coneguts com els disturbis de Stonewall, on és van produir una sèrie de manifestacions espontànies i violentes contra una batuda policial i freqüentment es citen aquests disturbis com la primera ocasió a la història dels EUA en la que la comunitat LGTB+ va lluitar contra un sistema que perseguia als homosexuals amb el beneplàcit  del govern, i son generalment reconeguts com el catalitzador del moviment modern pro-drets LGTB+ a tot el món.

Per això des de Compromís per l’Eliana, pensem que l’Ajuntament ha de posar en marxa les competències municipals pròpies, i demanar a les administracions competents per a que no s’obliden d’aquesta lluita i realitzen la seua part, perquè encara queda molt pel que lluitar, per a aconseguir que no siga només un dia, sinó que per fi tots puguem gaudir d’una societat en la que aquesta. reivindicació dels drets, la dignitat i la igualtat per a les lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals siga real i efectiva.

Per tot açò volem participar en la defensa dels drets dels LGTB+ dins de la nostra política, i hem realitzat una moció per a que l’Ajuntament també s’implique.

Per que cada persona és lliure de voler i enamorar-se sense tindre per això menys drets com a ciutadans.

Des d’aquest espai, i com a regidora del Grup Municipal de Compromís per l’Eliana, ahir dilluns vaig fer una moció al Ple de l’Ajuntament de l’Eliana que vos hem penjat a la web i que trobareu clickant ací, per fer que la lluita d’aquest col·lectiu per aconseguir els drets que la Constitució ens atorga a tots i totes els ciutadans siguen reals i des de la igualtat.

Pensem que xicotetes accions municipals fan una gran feina i ja que aquest cap de setmana es celebra a tot el món el dia Internacional de l’Orgull LGTB+ és un bon moment per continuar treballant i ja com a proposta personal el que m’agradaria és que a més de fer real aquest treball que hem demanat per part de l’administració, per primera vegada al nostre poble verem onejar al balcó de l’Ajuntament de l’Eliana la bandera que representa el col·lectiu LGTB+, la de l´arc de Sant Martí,  que a més de ser  un gest de la defensa dels drets d’aquest col·lectiu i la seua visibilització, també seria un bonic homenatge a la pèrdua recent de una persona que va dedicar la seua vida sencera a la lluita de tot el que ja he anat explicant com va ser Pedro Zerolo.

Salutacionfoto primaries carmens

Carmen López Montaner

Regidora del Grup Municipal  de Compromís per l’Eliana